LLIRIS DE SOL
He descobert en els teus ulls,
que em miren com si fos ahir,
caminant pel bosc
buscant racons.
He descobert en els teus llavis
paraules dolces tastant el vi.
El gust amarg de l´enyorança
i la recança.
Ni tu ni jo podem recular,
parar les hores i agafar els lliris del sol.
M´has descobert, com una ninfa
que s´ha escapat de l´horitzó.
No sóc veritat,jo sóc mentida
de l´il.lusió.
I hem descobert la nostra vida,
com una llar avorrida,
que no té foc ni calor,
només records.
Ni tu ni jo podem recular,
parar les hores i agafar els lliris del sol.
19 de juriol de 1990.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada